Més protagonisme als mitjans de comunicació

M’interessa centrar-me aquí en les narratives transmèdia, l’storytelling aplicat al periodisme. Les fórmules multimèdia i interactives de què disposem per narrar una història són fascinants. La tecnologia, les aplicacions i el disseny posats al servei d’una història donen ales al periodisme més creatiu.

La fi de l’era paper no és la fi del periodisme. Que consti, d’entrada, que no crec que s’hagi acabat el periodisme imprès. No sé quants anys li queden, però sí que entenc que ja fa temps que ha periclitat una manera de fer periodisme. I això afecta no només el paper, si no la ràdio i la televisió en el seu sentit de premsa tradicional.

Amb la propera sortida a borsa de Twitter com a excusa, el periodista es pregunta per què hi ha tan poques dones a les més altes esferes de decisió empresarial, econòmica, recerca, política i social. I el món de la comunicació, també té sexe? Rotundament sí, pel que fa a les direccions, i també pel que fa als continguts.

Avui he trobat [gràcies @fbalague] una eina interessantíssima que permet visualitzar els motius de les protestes que es produeixen actualment al Brasil.

Ara que el Banc Central Europeu (BCE) ha abaixat el preu del diner a un mínim històric, el 0,5%, vull saber per què no ens afecta als més comuns dels mortals de l’Estat espanyol.

Algunes de les darreres galeries fotogràfiques elaborades per la web de La Independent http://www.laindependent.cat/ Aquesta web la fan un grup de periodistes de manera altruista, tot intentant donar una visió de gènere a la informació. O dit d’una altre manera: procurant fer visibles les dones.

...princesetes # La publicació del ‘Maletín de recursos sobre Género y Ciencia’ contrasta amb els publireportatges que es fan sobre una cadena de salons de bellesa per a nenes de 4 a 12 anys. Mentre a Europa es demana a totes les institucions que treballin per aconseguir al 2030 que la meitat dels científics i dels responsables de la política científica siguin dones, alguns mitjans de comunicació publiciten reportatges frívols que perpetuen els estereotips masclistes més tronats.

Totes les formes de comunicació són vàlides per fer crítica social. No només serveixen els reportatges-denúncia, les imatges crues, les declaracions colpidores… Hi ha moltes maneres de construir un relat i una d’elles és fer servir el llenguatge cinematogràfic.